ESCOLA SOLAR

Vilanova i la Geltrú

  • AMPLIACIÓ ESCOLA SANT JORDI A VILANOVA I LA GELTRÚ
  • 1er PREMI
  • Autor: Alex Gallego+Jordi Adell+David Tapias+Gerard Puig arquitectes
  • Col.laboradors interns: Júlia Nabona, Ricard Pau
  • Col.laboradors externs: Àrea estructura: Manuel Arguijo, Àrea instal.lacions: Joan Gou; Àrea control de costos: HUB Edificació, Salvador Cortina. Aparellador Obra Juli Cortes i Associats, Gerard Torres.
  • Concurs febrer 2014; Executiu juliol 2014, final obra setembre 2015
  • Promotor: Infraestructures.cat _ Departament d’Esenyament
  • Superfície i PEC: 926 m2 + 333 m2 rehabilitació / 1.597.360,01 €

L’encàrrec era afegir sis aules, un menjador i una biblioteca a l’escola existent, projectada a mitjans dels setanta per MBM (Martorell Bohigas Mackay). El nostre objectiu era dissenyar hàbitats d’aprenentatge interiors i a l’aire lliure, que regalin experiències estimulants, riques i compartides als nins que la poblen. Les aules es transformen en un suport de suro i OSB que ells completen amb les seves mans. Els passadissos es converteixen en espais de joc. Els patis s’embolcallen en porxos d’escala infantil. I una pèrgola alta i lleugera uneix la nova construcció amb l’existent, una ombra on els nins juguen a l’estiu i es protegeixen en els dies de pluja.

El Departament d’Ensenyament ens presentà una organització en planta que el nostre projecte devia seguir. Tènia errors bàsics d’orientació que se’ns va prohibir de modificar. Per solucionar-ho, explorem un edifici solar, amb un límit porós que portava llum agradable i les condicionis climàtics òptimes a l’interior.

El client també va suggerir que utilitzéssim literalment els mateixos materials i peces que l’edifici existent, ja que aquest està catalogat en el Patrimoni Arquitectònic local. Aquests peces s’han deixat de produir-se. Per facilitar i economitzar l’execució, decidim treballar amb recursos estàndard que tinguéssim al vast de la mà. Enlloc lames, utilitzem blocs de formigó.

Una membrana dura, nua i translúcida de blocs crea condicions de confort òptimes mitjançant variacions senzilles, configurant patis, porxos, galeries i vels d’intimitat. Aquest gruix climàtic no solament negocia amb els rajos del sol, sinó amb tots els possibles agents atmosfèrics, perquè els nins aprenguin de cada canvi de temps. L’escola és un edifici passiu porós. Es basa no en la conservació d’energia, sinó en un intercanvi savi d’aquest, més proper als cicles estacionals mediterranis.

L'encàrrec era afegir sis aules, un menjador i una biblioteca a l'escola existent, projectada a mitjans dels setanta per MBM (Martorell Bohigas Mackay). El nostre objectiu era dissenyar hàbitats d'aprenentatge interiors i a l'aire lliure, que regalin experiències estimulants, riques i compartides als nins que la poblen. Les aules es transformen en un suport de suro i OSB que ells completen amb les seves mans. Els passadissos es converteixen en espais de joc. Els patis s'embolcallen en porxos d'escala infantil. I una pèrgola alta i lleugera uneix la nova construcció amb l'existent, una ombra on els nins juguen a l'estiu i es protegeixen en els dies de pluja.

El Departament d'Ensenyament ens presentà una organització en planta que el nostre projecte devia seguir. Tènia errors bàsics d'orientació que se'ns va prohibir de modificar. Per solucionar-ho, explorem un edifici solar, amb un límit porós que portava llum agradable i les condicionis climàtics òptimes a l'interior.

El client també va suggerir que utilitzéssim literalment els mateixos materials i peces que l'edifici existent, ja que aquest està catalogat en el Patrimoni Arquitectònic local. Aquests peces s'han deixat de produir-se. Per facilitar i economitzar l'execució, decidim treballar amb recursos estàndard que tinguéssim al vast de la mà. Enlloc lames, utilitzem blocs de formigó.

Una membrana dura, nua i translúcida de blocs crea condicions de confort òptimes mitjançant variacions senzilles, configurant patis, porxos, galeries i vels d'intimitat. Aquest gruix climàtic no solament negocia amb els rajos del sol, sinó amb tots els possibles agents atmosfèrics, perquè els nins aprenguin de cada canvi de temps. L'escola és un edifici passiu porós. Es basa no en la conservació d'energia, sinó en un intercanvi savi d'aquest, més proper als cicles estacionals mediterranis.