Amposta
- CONSTRUCCIÓ D’UN PAVELLÓ DE FIRES I EDIFICI DOCENT A AMPOSTA.
- 1er PREMI
- Autor: Gerard Puig i David Sebastian arquitectes
- Col.laboradors interns: Glenn Deulofeu, Rodolfo Garcia
- Col.laboradors externs: Àrea estructura: Angel Obiol, Àrea instal.lacions: Servelec SL; Àrea control de costos: Betarq SL, Ramon Cisa. Aparellador obra: Juli Soler (aj.Amposta)
- Concurs agost 2008; Executiu desembre 2009, final obra fase 1 desembre 2010, fase 2 juliol 2013
- Promotor: Ajuntament Amposta.
- Superfície i PEC: 2.498,12 m2 / 2.700.208,22 €
- Constructura: fase 1 Construccions NSolé SL, fase 2 Constècnia SL
Bases concurs. El concurs plantejava la construcció de dos edificis de programes i escales ben diferents. D’una banda un equipament docent destinat a re-ubicar i millorar l’Escola d’Art i Disseny de la ciutat, i de l’altra un pavelló de fires que substituís el ja existent al propi solar, actualment molt deteriorat. Dos emplaçaments contigus, però separats per un vial.
Primera Fase. Ha comprés la construcció del primer edifici, el de l’Escola d’Art i Disseny. Aquest inclou en planta baixa una sala polivalent que forma part del programa del segon edifici a construir, el pavelló de fires, actualment sense data prevista.
Contaminació. No entenem el projecte com a dos edificis aïllats. Proposem una intervenció que afavoreixi una lectura conjunta. Trobem el verb “contaminar” per explicar el que busquem; barrejar l’un en l’altre, trobar un llenguatge comú. En planta i en secció. En la forma i en el fons. Les dimensions de l’auditori fixen les llums de la fira. Els espais més petits de la fira prenen les dimensions de les aules de l’escola, i a l’inrevés.
Franges. Els edificis s’organitzen per franges de 9m. d’amplada, i d’alçades variables [+4m/+8m/+12m]. Aquestes franges s’agrupen i llisquen en funció del programa, de l’entorn i dels límits edificables.
La nova topografía abarca des de l’escala més humana dels porxos i les peces baixes, fins a l’escala dels lluernaris i l’edificació en alçada.
Alineacions. El c/ Sebastià Juan Arbó actúa com a eix generador de la geometria del projecte. L’alineació estricta amb aquest carrer provoca que els dos edificis s’encarin, i que percebem la continuitat de l’un en l’altre. Aquest punt d’encontre és també el lloc per on es produeixen els accessos principals d’ambdós equipaments.
Sistema. El projecte resultant és més una manera de construir al lloc, que no pas una resposta definitiva. Unes regles de joc que permeten sistematitzar el possibles canvis de programa o la construcció per fases. Paràmetres fixes que atorguen flexibilitat al resultat final.
![Bases. El concurs plantejava la construcció de dos edificis de programes i escales ben diferents. D'una banda un equipament docent destinat a re-ubicar i millorar l'Escola d'Art i Disseny de la ciutat, i de l'altra un pavelló de fires que substituís el ja existent al propi solar, actualment molt deteriorat.
Dos emplaçaments contigus, però separats per un vial.
Primera Fase. Ha comprés la construcció del primer edifici, el de l’Escola d’Art i Disseny. Aquest inclou en planta baixa una sala polivalent que forma part del programa del segon edifici a construir, el pavelló de fires, actualment en fase de projecte.
Contaminació. No entenem el projecte com a dos edificis aïllats. Proposem una intervenció que afavoreixi una lectura conjunta. Trobem el verb "contaminar" per explicar el que busquem; barrejar l'un en l'altre, trobar un llenguatge comú. En planta i en secció. En la forma i en el fons. Les dimensions de l'auditori fixen les llums de la fira. Els espais més petits de la fira prenen les dimensions de les aules de l'escola, i a l'inrevés.
Franges. Els edificis s’organitzen per franges de 9m. d'amplada, i d’alçades variables [+4m/+8m/+12m]. Aquestes franges s’agrupen i llisquen en funció del programa, de l’entorn i dels límits edificables.
La nova topografía abarca des de l'escala més humana dels porxos i les peces baixes, fins a l'escala dels lluernaris i l'edificació en alçada.
Alineacions. El c/ Sebastià Juan Arbó actúa com a eix generador de la geometria del projecte. L’alineació estricta amb aquest carrer provoca que els dos edificis s’encarin, i que percebem la continuitat de l’un en l’altre. Aquest punt d’encontre és també el lloc per on es produeixen els accessos principals d’ambdós equipaments.
Límits. Assumim aquesta alineació i alliberem la resta del perímetre dels solars. Les diferents tires s'allarguen fins a topar amb els límits edificables.
En el cas del pavelló firal, una gran boca comunica amb l’espai exterior de l’edifici, i procura una àmplia àrea porxada al recinte.
En el cas de l’edifici docent, el seu moviment facilita la comunicació i l’accés també desde el passeig del Canal Marítim.
Sistema. El projecte resultant és més una manera de construir al lloc, que no pas una resposta definitiva. Unes regles de joc que permeten sistematitzar el possibles canvis de programa o la construcció per fases. Paràmetres fixes que atorguen flexibilitat al resultat final.
Programa. L’accés a l’edifici docent es produeix a través d’un gran porxo, i comunica amb la zona per a exposicions i la sala polivalent de manera seqüencial.
En planta baixa hi col.loquem els despatxos i la sala de professorat, que junt amb el nucli de comunicació i de serveis esgoten l’ocupació permesa al solar.
La resta de l’equipament s’organitza en alçada. Plantes allargades amb les seves dues cares principals orientades nord-sud que contenen les aules. El triplespai que acompanya l’escala principal i el doblespai que comunica les dos darreres plantes aporten llum als espais comuns desde les dues façanes.
Estructura. Utilitzem un únic sistema estructural capaç de solucionar les diferents llums necessàries als dos edificis. Una estructura metàl.lica formada inicialmet per pórtics amb pilans cada 10m., i que ens permet eliminar pilars allà on ho necessitem per passar a formar encavallades. Per cada pilar que treiem apareixen dos diagonals, podent arribar així a llums de fins a 30m.
En procés. El vent de mestral, la geologia del delta i… la manca de finançament, entre d'altres, són ara els factors determinants per continuar. Noves dades que ens fan redibuixar un i altre cop el projecte, amb la certesa de que continua sent el mateix.](https://gerardpuig.com/wp-content/uploads/2020/04/04_axo-coberta-general-1024x652.jpg)
Estructura. Utilitzem un únic sistema estructural capaç de solucionar les diferents llums necessàries als dos edificis. Una estructura metàl.lica formada inicialmet per pórtics amb pilans cada 10m., i que ens permet eliminar pilars allà on ho necessitem per passar a formar encavallades. Per cada pilar que treiem apareixen dos diagonals, podent arribar així a llums de fins a 30m.
Programa. L’accés a l’edifici docent es produeix a través d’un gran porxo, i comunica amb la zona per a exposicions i la sala polivalent de manera seqüencial.
En planta baixa hi col.loquem els despatxos i la sala de professorat, que junt amb el nucli de comunicació i de serveis esgoten l’ocupació permesa al solar.
La resta de l’equipament s’organitza en alçada. Plantes allargades amb les seves dues cares principals orientades nord-sud que contenen les aules. El triplespai que acompanya l’escala principal i el doblespai que comunica les dos darreres plantes aporten llum als espais comuns desde les dues façanes.
En procés. El vent de mestral, la geologia del delta i… la manca de finançament, entre d’altres, són ara els factors determinants per continuar. Noves dades que ens fan redibuixar un i altre cop el projecte, amb la certesa de que continua sent el mateix.
