TOPOGRAFIES

Exposició Galeria H2O_Barcelona març 2017

introducció

El fet de tenir com ha formació la d’arquitecte, ha fet que valori principalment i especialment la construcció, i com a tal, el procés constructiu i entendre el resultat final com un fruit d’aquest.

El resultat final és un, com podria ser un altre semblant, però en tot cas no esdevé mai una finalitat, sinó una conseqüència del procés. Entendre que en tot procés intervenen diversos actors: temps, temperatura, aigua, suport, accidents_sorpreses, incerteses… On el resultat és la combinació de tots els actors.

La tela, el paper esdevé la superfície de treball, on el quadre es genera i es desenvolupa, on res s’amaga i tot s’ensenya. Tot queda imprès, no hi ha secrets.

La sèrie Topografies és una parada més en aquest llarg camí de recerca. És conseqüència de caminar, una passa desemboca en un altre i aquest altre suggereix, convida, a un altre passa. Mentre busquem trobem, però mai per quedar-nos sinó per seguir caminant.

Topografia és un joc de plecs, una neogènesi que sofreix el paper per acabar recollint en una vall, en una conca, aigua i tinta xina, on s’abracen i es fusionen. De vegades l’aigua arrossega la tinta fins a la conca de sedimentació, de vegades la tinta ja l’habita i és l’aigua que hi arriba, de vegades és l’aigua que va a la recerca de la tinta, de vegades apareix una segona tinta… És un joc. No deixem mai de jugar!

Amb els dies el paper s’arruga, es bufa, es deforma, es mou… Entre en joc. Els plecs inicials l’estabilitzen, però no sempre ho aconsegueixen, a vegades apareixen vessaments.

Amb els dies l’aigua es va evaporant, va desapareixent i al mateix temps que desapareix aflueix el relleu, el seu rastre, él del paper bufat… La seva estada allí, el seu record. Sota la basa tèrbola d’aigua es diposita la tinta. L’aigua s’evapora, la tinta no, la tinta redibuixa el relleu en el mateix instant que l’aigua s’evapora.

I amb els dies la topografia va aflorant …

PROCESSOS